Des de la infància, recordem els nostres contes de fades preferits, però quan creixem, comencem a tenir preguntes. Per què l'avi i baba van morir per sobre de l'ou trencat, si intentaven fer-ho? Per què el fill més jove sempre és un ximple? Com podia un vell cruel conduir la seva pròpia filla al bosc a l'hivern?
A Adme.ru també es fixem amb aquests problemes. I, per descomptat, es van precipitar immediatament a buscar les respostes i, alhora, van trobar un altre munt de detalls curiosos, que canvien seriosament el significat dels contes de fades.
Digger Ryaba
Aquest és un dels primers contes de fades que els pares van llegir nens i un dels més estranys. El pollastre va ser demolit l'ou daurat que l'avi i baba per alguna raó estan tractant de trencar-se i sense èxit. Llavors el ratolí ho va trencar i, per alguna raó, tothom comença a plorar. No es compromet a demolir un ou normal i tot calmar-se. Resulta que tots familiaritzats amb el conte de fades són incomplets. "Roast Roach" va tallar el professor Konstantin Ushinsky. A les versions populars després de les "avaries" dels ous, comencen els esdeveniments encara més estranys: l'avi i el crit baba, roures de si mateixos. Hi ha diferents interpretacions de contes de fades. Per exemple, segons el primer conte de fades explica la creació del món, ja que en la mitologia de molts pobles és de l'ou trencat que apareix el cel i la terra. Una altra teoria diu que es tracta de l'Apocalipsi. L'ou daurat simbolitza el món que va aixafar el seu avi i Baba, els va ajudar en aquesta criatura chtom, un ratolí; Arriba el xoc de l'univers, acompanyat d'un crit i plorant (avi i plor de nadó, gossa de pollastre). Una altra versió que explica l'estrany comportament del vell i la vella diu que no tenien descendència, i el gol de l'ou daurat perquè esperaven veure dins del nen. Sense trobar una nova vida allà, van plorar.
Kolobok
Hi ha una opinió que un bollo no està en absolut, sinó una persona. Per a la seva creació, l'àvia va cridar sobre esclaus, i després de tot, més tard i els nens ja inesperats en la infància es deien biaix, i es creia que estaven dotats d'una força màgica especial. Era els fills més joves que no van heretar la propietat, però van haver d'aconseguir-ho ells mateixos, i per això era necessari sortir de la comunitat i seguir guanyant. En el seu camí, el Bun es reuneix una llebre: un símbol d'energia vital, fertilitat, destresa. Llavors el llop és un símbol de la vàlvula militar. Llavors l'ós és un símbol de bondat, força i saviesa. I al final de la guineu és una dona. Tenir una saviesa, un home troba un parell de si mateix i basa el seu gènere. La història adquireix una naturalesa cíclica. La versió més antiga del text "Kolobka" va ser gravada per A. N. Afanasyev, i hi ha un detall lingüístic interessant. El personatge principal, parlant de les seves aventures, utilitza el pretext de "U": "Vaig deixar l'avi, vaig deixar la meva àvia ...", però en llengües eslaves, el pretext de "Y" correspon al pretext de "B" , i no "de". Resulta que el Bun canta sobre el que aprèn al llarg de la història: "Vaig anar a l'avi, vaig anar a la meva àvia, / en tu, llebre, no slyly va! / En tu, Wolf, no slyly Go! / En tu, ós, no slyly Go! / En tu, guineu, i aniré a anar! " Resulta que el conte de fades, que és tan trist, en realitat té un heppi-end i parla de creixement personal.
Ivan-dol
En cert sentit, aquest personatge és el mateix bollo. El fet és que la paraula "ximple" pot indicar l'estat de la propietat d'Ivan. Com que és un fill menor, no té una participació en l'herència (roman en ximples). Una manera d'assegurar la meva vida en absència d'herència va ser el sacerdot. I, aparentment, Ivan I era. És l'únic dels germans que parlen en un conte de fades, a més, parla no només amb la gent, sinó també amb animals. El ximple viatja i endevina els endevinalles, és a dir, es dedica al que es dedica a moltes tradicions del sacerdot. I és un poeta i músic: el seu cant es posa de relleu en contes de fades, la seva capacitat de jugar un bessó meravellós o auto-masogue Feud, obligant el ramat a ballar. I com a resultat, és ell qui guanya el mal associat amb les forces de l'altre món.
Koschei el sense mort
El tallat sinistre és un dels símbols d'hivern (per cert, com Santa Claus). El col·leccionista de fades russos Tales Alexander Afanasyev lliga la història sobre la mort de Koshiya amb les idees dels eslaus sobre Duba - l'arbre de Déu-gola perun, i en l'ou veu la metàfora del sol que mata l'hivern, i en la immortalitat és una reactivació contínua de la natura a l'hivern. Un dels significats de la paraula "koschey" - el captiu. Aquest personatge realment estava en captivitat de Marya Morrevna i va ser capaç d'escapar, només aigües regades (bypolyting a la primavera de la humitat de la pluja). Els assistents màgics d'Ivan-Tsarevich en aquest conte de fades serveixen àguila, Falcon i Raven, que personifiquen la força del vent, el tro i la pluja, i al final de Ivan-Tsarevich (God-Gromovnik) Kon's Hoof (amb una vaga de llamps) mata embolcall (destrueix el núvol, obligant la seva primavera de primavera).
Lluita pel pont de Kalin
Aquests topònims romàntics amb Berry "Fler" són realment un significat bastant terrible. El nom de "Kalinov Bridge" no es produeix de la planta de Kalina. Ambdues paraules són solteres i es produeixen de l'antic rus "rodat", que significa la calefacció de material sòlid (per exemple, metall). El riu Corrent també es diu foc, és a dir, el pont de Kalinov, de fet, calent. Comparteix el món de la vida i el món dels morts, segons ell, les ànimes fan una transició després de la mort. I és aquí que els herois (Vityazhi, Bogatyri) estan restringits per la bondat del poder del mal a la imatge de diverses serps. El riu Corrent és analògic de l'antiga Stycase grega - també va rebre el seu nom de baies, sinó de la paraula "Smrah", és a dir, una olor desagradable. Segons una de les versions, va rebre el seu nom perquè consisteix a cremar sofre. De l'altra, el topònim no es troba generalment a una olor desagradable i prové de la paraula "natiu", un prototip de mític i primitiu de tots els rius.
Morozko
Aquest conte de fades provoca moltes preguntes. Per exemple, per què el pare va escoltar la madrastra malvada i va treure la seva pròpia filla al bosc a Lyuti Frost? Per què no va resistir i no va intentar escapar? Per què t'ha agradat Morozko que no estava fred? De fet, no una madrastra, no hi havia més pare que volia una noia dolenta. Acabo de apropar-se al temps per passar pel ritu d'iniciació per entrar en una vida adulta. Es van donar fills al bosc, on havien de sobreviure durant un temps determinat. Sempre va fer un pare o un germà. La mare (o la madrastra) no tenia raó. La filla del mascle va resultar ser més endurida, va ser capaç de sobreviure a la nit del fred, per la qual cosa respon "sí" a la pregunta de Morozko: "Escalfeu la vostra donzella?" I la filla Macefa va resultar ser més fusionada, perquè va respondre negativament. Com a resultat, en la versió d'Afanasyev, la primera noia va tornar a casa en el vestit festiu i amb un vel al cap, i el segon. Hi ha un altre motiu pel qual Nastya argumenta que no fa fred. El fet és que l'hivern gelat s'uneix a la bona collita bona, de manera que la noia, molt possible, no només va mostrar un extracte, sinó que també va mostrar cura del pa. De fet, l'heroïna del conte de fades va coincidir fàcilment amb els elements, i això solia estar sota energia només els sacerdots. Bé, o enginy.
Granota de la princesa
Il·lustració d'Ivan Bilibin al conte de fades "Tsarevna-Frog".
El personatge principal d'aquest conte de fades és una noia meravellosa, awolney, que normalment posseeix coneixements de bruixeria i obligats a viure durant un temps en l'aparició de la granota. Aquesta imatge es va veure a la ciència com a arquetip d'un cònjuge de Totem, que hauria de casar-se amb un caçador primitiu per tal que la caça tingués sort. Però, per què la princesa es va convertir en una granota? El fet és que molts pobles tenien un culte de gripau, perquè és amfibi. El gripau és capaç de viure a la Terra i sota l'aigua, és a dir, penetrar immediatament a diversos mons. Curiosament, a la vintena del segle XX, l'arqueòleg A. N. Lehdansky va cridar l'atenció sobre una sèrie de colons situats en un terreny pantanós a la regió de Smolensk. Tots representaven pastilles rodones. Com que no hi havia rastres de vida permanent i fortificacions al voltant dels edificis, els científics van arribar a la conclusió que tracten les santuacions. Segons les idees comunes, els edificis religiosos, els antics eslaus creats al turó, però, a jutjar per aquests descobriments, els pantans també eren objectes de culte.
I quins altres detalls dels contes de fades russos causen imbècies o interessos?