De nou, no en la seva voluntat aconseguirà veure algunes sèries "dues noies per meli" al canal "divendres". Així es va fer clar que aquest no és el nostre projecte rus inicialment, sinó l'adaptació. Va mirar a Internet: sí, realment, "russificació" de Sitkom
"2 noies trencades"
.
Pel bé d'interès, prengui un parell d'escenes de l'original:
Per a mi, de manera que la versió americana està per sobre del nostre cap. Hi ha algun tipus de química entre els personatges principals.
Max (actriu Kat Denning) - Nena carismàtica, Bitting Madame Life. Tenim Olga Kartunkova - un estúpid i escandalós Hubalka. Pel que sembla, el cas es troba en l'experiència activa insuficient d'Olga (KVN no comptant).
La segona heroïna: tenim una filla de l'oligarca Rublevsky, "ells" són la princesa més real. Però es pot veure que sobre Margot (Alevtina Tukan), les seqüències d'ordres no funcionaven, i va copiar estúpidament la mostra de Caroline de 2010 i les tendències van desaparèixer. El 2011, al principi "2 noies trencades", parodiats "pollets glamourosos" com Paris Hilton. Avui en dia no hi ha cap moment, les "noies d'elit de la societat" són completament diferents.
Cook Arm Aram ha estat reciclat de l'emigrant d'Ucraïna Oleg (per a Amèrica - exòtic, com per a nosaltres Negros). El cuiner ha estat reciclat topològicament, banal. Song Bromes per sota del cinturó i acudits vells. I això ens mostra el 2020!
El propietari de la cafeteria de l'original és el coreà Han Lee (Matthew el meu), que vol convertir-se en un autèntic nord-americà, mentre no entengui res que succeeixi. Això construeix molts acudits i situacions de reproducció de la sèrie. També vam tenir els peus avorrits dels anys 90, antic germà Sergeić (Vladimir Sychev).
I en tot això: es va despertar una còpia estúpida amb un estrany creatiu. Brooklyn es va convertir en Mytishchi, Manhattan es va convertir en un ruble. Hi ha "ALTRESWORLYLLY" sense desenvolupar gags purament americans, que miren en realitats russes estrangeres.
A Rússia, ningú de la ment correcta no tindrà oficialment les pastissos de cocció, fer una IP, posar el caixer, pagar impostos. En més, és impossible sortir. Tots coke coques a la cuina i venen a través d'Internet. I això entén l'espectador, però per alguna raó els creadors no ho entenen.
En general, en va vaig mirar la font nord-americana. Després d'ell, la versió russa provoca un rebuig.