El futur líder del proletariat mundial tenia més de 30 pseudònims. Per què es va aturar?
Joseph Jugashvili, una adolescent ordinària de la família georgiana pobra, el 1894 va entrar al seminari espiritual i va haver de convertir-se en sacerdot. Però a l'edat de 15 anys va conèixer el marxisme, es va unir als grups subterranis de revolucionaris i va començar una vida completament diferent. Des de llavors, Jugashvili va començar a inventar "noms" a si mateix. Anys més tard, l'elecció es va aturar al més reeixit: Stalin. Aquest pseudònim es coneix més que el seu veritable cognom; Sota ell va entrar en la seva història. Com va passar que Jugashvili es va convertir en Stalin i què significa aquest cognom inventat?
Tradició
Els pseudònims de Rússia eren els habituals i comuns, especialment en l'entorn intel·lectual i els revolucionaris. Tots els membres del partit i els marxistes del metro van ser diversos d'ells, la qual cosa va permetre confondre la policia de manera forta (Lenin, per exemple, tenia un centenar i mig). A més, estem costums generalitzats per formar àlies dels noms russos més consumibles.
"Simplement es va privar de qualsevol afirmació intel·ligent, que era clar a qualsevol treballador i, el més important, va buscar tot el cognom real", l'historiador William Pokhlebkin en el llibre "El gran pseudònim". Per exemple, per registrar-se al Congrés IV-M, el partit Jugashvili va triar el pseudònim Ivanovich (en nom d'Ivan). Un derivat en nom de l'àlies de Vladimir Ulyanova - Lenin (en nom de Lena). I fins i tot aquests membres del partit els noms reals derivats del nom rus, també van prendre pseudònims: derivats d'un nom diferent.
Potser la segona tradició més poderosa era utilitzar els pseudònims "zoològics", de les races d'animals, ocells i peixos. Van ser triats per persones que volien reflectir almenys d'alguna manera la seva brillant individualitat en el nom submarí. I, finalment, la mansió era la gent del Caucas - georgians, armenis, azerbaidjanis. Van descuidar les regles conspiratorials sovint, escollint àlies amb el "tint" caucàsic. Koba - Jugashvili es va anomenar més sovint a la festa fins al 1917. Va ser el pseudònim més famós després de Stalin.
Koba
Per a Geòrgia, el nom Koba és molt simbòlic. En les files de biògrafs estrangers, Stalin tindrà l'opinió que el va demanar en nom de l'heroi d'una de les novel·les del clàssic georgiano d'Alexander Kazbegi "Osubyza". En ell, Koba sense por del nombre de camperols-escasses va conduir a la lluita per la independència de la seva terra natal. Jove Stalin Aquesta imatge era probablement propera, però cal tenir en compte que el nom de Kob és secundari.
Koba és l'equivalent georgiano anomenat després del rei persa Kobadees, que va conquistar a Geòrgia oriental a finals del segle V i va fer Tbilisi a la capital durant 1500 anys. I és aquest prototip històric, com a figura política i un estadista, va imposar molt més a Jugashvili. Entre els cops eren fins i tot les seves biografies.
No obstant això, ja el 1911, era necessari canviar el pseudònim principal: es requerien circumstàncies històriques. El fet és que l'activitat de Jugashvili va començar a anar més enllà de la regió transcaucasiana, les seves ambicions, així com la connexió amb les organitzacions del partit rus, va créixer, i Koba com a pseudònim només era convenient al Caucas. Un llenguatge diferent i un entorn cultural requereix una circulació diferent. Per primera vegada, el pseudònim de Stalin, es va inscriure al gener de 1913 sota l'obra "Marxisme i la pregunta nacional".
D'on ve el pseudònim de Stalin?
La resposta a aquesta pregunta ha estat desconeguda durant molt de temps. En la vida de Stalin, tot el que es referia a la seva biografia, no podia ser objecte de discussió, investigació o fins i tot hipòtesis d'algun historiador. Tot el que es tractava del "líder dels pobles", es dedicava a l'Institut de Marxisme-Leninisme, en la composició de la qual va ser la fundació de Joseph Stalin amb l'emmagatzematge especialment classificat de materials. De fet, fins que Stalin estigués viu, no hi havia investigacions sobre aquests materials. I fins i tot després de la seva mort, molt de temps no va investigar cap d'això a causa de la condemna del culte a la personalitat de Stalin.
No obstant això, després de la revolució, a principis de la dècada de 1920, el partit era comú en l'entorn del partit que "Stalin" és simplement una traducció al rus de l'arrel georgiana del seu cognom "Juga", que suposadament significa "acer". La resposta semblava trivial. Va ser aquesta versió que es va esmentar repetidament a la literatura sobre Stalin, i es va considerar la qüestió de l'origen del pseudònim ".
Però tot això va resultar ser una ficció, o més aviat, simplement per resoldre opinions (i errònies), entre els georgians. El 1990, l'escriptor-playwriter georgiano i l'antic presoner de la concentració de Stalin Cisks de Xina Buachidze van escriure sobre aquest tema: "Juga" significa gens "acer". "Juga" és una paraula molt antiga de Pagan Geòrgia amb un tint persa, probablement estès durant el període de domini iranià sobre Geòrgia, i significa que és només un nom. El valor que molts noms no es tradueix. Nom com a nom, com Ivan rus. En conseqüència, Jugashvili significa només el "fill de Juga" i res més ".
Resulta, per l'origen del pseudònim, el veritable nom de Stalin no tenia cap relació. Quan es va fer evident, va començar a aparèixer diferents versions. Entre ells hi havia fins i tot la història que Stalin va prendre un pseudònim, basat en els noms del seu company sobre el partit i la senyora Lyudmila Steel. Una altra versió: Jugashvili va recollir l'únic sobrenom un-consistent amb el pseudònim de Lenin.
Però la hipòtesi més curiosa va ser nominada per l'historiador William Schlebkin, que va dedicar a aquest treball de recerca. Segons la seva opinió, el nom del periodista liberal Evgeny Stefanovich Stalinsky, un dels destacats editors russos de les periòdiques i el traductor, un dels destacats editors russos i el traductor en rus a Tiger Shkura, va ser el prototip de l'Aliasum. Stalin va encantar aquest poema molt i encantat de l'obra de Shota Rustaveli (el seu aniversari de 750 anys es va celebrar el 1937 al teatre Bolshoi. Però per alguna raó, va ordenar ocultar una de les millors edicions. L'edició multilingüe de 1889 amb la traducció de Stalinsky va ser apodera d'exposicions d'exposicions, descripcions bibliogràfiques, no es va esmentar en articles literaris.
L'historiador conclou: "Stalin, donant una ordre a ocultar l'edició de 1889, es va ocupar del primer lloc que el" misteri "de l'elecció del seu pseudònim no seria revelat". Així, fins i tot el pseudònim "rus" estava estretament relacionat amb Geòrgia i amb els records juvenils de Jugashvili.
Catherine Syelshchikov